El passat diumenge 25 de novembre de 2018 es va celebrar a Montblanc (Conca de Barberà) la Final del Campionat de Catalunya en la modalitat de punts lliures.
Aquesta modalitat consisteix en coreografiar una sardana, mantenint el format de la rotllana sardanista però amb variacions i introduint passos d’altres disciplines.
La cita va començar puntualment a les 11 del matí amb un galop d’entrada tradicional presentant les colles sardanistes vingudes d’arreu de Catalunya. A diferència d’anys anteriors que cada colla feia un ball de presentació que també era puntuable, però allargava molt el concurs. Cal esmentar que bona part de la classificació de la jornada ja estava feta perquè un 60% s’havia puntuat a partir d’uns vídeos que les colles van entregar a la Unió de Colles Sardanistes dues setmanes abans de la final.
El Grup Sardanista Maig hi vam participar als juvenils amb la colla Maig i als grans amb la colla Xàldiga.
Pel que fa a la categoria juvenil hi competien un total de 8 colles, la més nombrosa de totes. La colla Maig és l’hereva de la colla Xiroia que la temporada 2017 es va proclamar campiona infantil de punts lliures. En aquesta ocasió la blanc-i-vermella s’ha classificat en 4rt lloc, una bona posició tenint en compte que és el primer any dels dansaires en aquesta categoria i que el nivell que van mostrar totes les colles en el concurs va ser espectacular. Les sardanes ballades van ser “Poble que canta” d’Antoni Miralpeix i “Palau del vent” de Pau Marons.
Als grans hi havia un total de 6 colles, totes elles ben preparades per aquesta gran final, amb coreografies que van sorprendre al públic per la tècnica, l’originalitat i espectacularitat que entre totes es mostrà. La colla Xàldiga s’ha classificat en posicions de podi des del seu ascens a la categoria gran el 2013 i aquest 2018 no va ser una excepció. Concretament va assolir el 2n lloc empatada amb la Mans Amigues. Les sardanes que es van ballar foren “Gràcies, Pere!” de Marc Timón i “El foc de Castelló” d’Antoni Agramont, sardana estrenada el 1874 durant les guerres carlines. Per aquest motiu als llargs hi havia la tradició de llençar un tret enlaire o bé un cop de contrabaix. En la gravació sonava un canó que la Xàldiga va preparar perquè al moment que sonava s’encengués enmig de la rotllana una espurna simulant-lo.
Les colles campiones han sigut: Alevins Dimoniets (Lleida), Infantils Escarlata (Lleida), Juvenils Creixent (Canet de Mar), Grans Mare Nostrum (Barcelona) i Veterans Trenc d’Alba (Girona).
La classificació final a manca de revisió dels vídeos de la UCS és la següent:
Alevins: Dimoniets, Petits Dimoniets, Trapelles
Infantils: Escarlata, NINS
Juvenils: Creixent, Montseny, Cabirols, Maig, Guspira, Estelats, Cors Juvenils
Grans: Mare Nostrum, Xàldiga, Mans Amigues, Mirant al Cel, Dolç Infern, Estol-Espígol
Veterans: Trenc d’Alba, Claror de Goges
Quant a l'autor